Sortim de la foscor i la sobtada llum ens fa mal als ulls. Acostumats a l’escalfor sentim fred. Ens fan mal i els pulmons, adormits, esclaten violentament i ens fan plorar. Ens volteixen i ens remenen sense miraments. Ens purifiquen sota l’aixeta amb aigua freda. Es una declaració oberta de la realitat més pura i dura, la primera d’un seguit, i potser la més demolidora i brutal: hem vingut a aquest món a patir. Res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada