Tempus Fugit

On es pot comprar temps? El venen? On? Necessitem més temps per a descansar, per a no fer res, o per a fer-ho tot. Per escoltar música, o per tocar-la. Per anar al cinema, al teatre, als museus, a les exposicions, a les festes al carrer, a pendre una cervesa en una terrasseta, a anar de botigues, anar de rebaixes, a escoltar el mar... o per no anar enlloc. Per dormir, per somiar. Per passejar per la platja una tarda d’hivern. Per veure sortir el sol i també com es pon. Per preguntar-l’hi a la lluna per què surt cada nit, i on s’amaga quan es nova. On es pot comprar? On va el temps que es perd? On es tot l’or que es el temps? Es pot canviar or per mes temps?

Fa temps que ens manca temps. Els caps de setmana s’esvaeixen ràpidament i quan et vols adonar ja es diumenge al vespre, i t’has de enfrontar a cinc dies llarguíssims fins que no torni el proper cap de setmana. Qui mesura el temps? Per què el temps passa més ràpid quan t’ho passes bé? Per què falta tant de temps quan vols que una cosa arribi de pressa? I per què arriba tant de pressa quan no vols que arribi?

El temps es tenaç, eficaç i exacte, encara que s’avanci o s’endarrereixi. Però també es cruel, despietat i implacable. Et dona temps per adonar-te’n quan temps et manca, i et fa perdre el temps buscant temps on sigui, quan ja no tens temps de recuperar el temps perdut.

Serem més feliços en el moment en el que el temps no importi, per què ell mateix s’haurà oblidat del rellotge.