Ens acostem a la llibreria de casa i escollim un llibre nou, un que encara no hem llegit. Sabem perfectament quin volem. L’hem estat esperant des de que ens mancaven poques planes del que tot just hem acabat de llegir. Observem amb atenció la il•lustració de la portada, preludi del que ens espera al interior del llibre. L’hi donem la volta, hi llegim la contraportada. Un petit resum, moltes vegades insuficient, de la història que ens disposem a llegir. Aquest petit resum ja ens atrapa, i ens prepara pel que estem a punt de viure. Mirem les planes interiors de la funda, i ens detenim breument a observar la fotografia de l’autor, i la seva petita, molt petita, biografia. Satisfets, l’hi traiem la funda al llibre, i la desem al seu lloc a la prestatgeria, no sigui cas que hi quedi un lloc buit, negre i lleig a la nostra col•lecció inacabada i inacabable de novel•les.
Fa olor a nou. Passem els dits suaument pel seu llom, notem el delicat contorn de les lletres que conformen el títol i el nom de l’autor, contraposades a l’aspre tacte de la seva tapa. L’obrim amb compte, amb reverència, amb delicadesa, escoltem el suau xiuxiueig de les fulles quan s’obren per primer cop, desprès d’haver sortit de la impremta, com ens declaren el seu amor incondicional per haver-les escollit amb elles i no a d’altres.
Busquem un lloc tranquil, silenciós i assossegat per a començar a llegir el llibre, excitats i delitosos per endinsar-nos en una història que ens acompanyarà durant dies i setmanes, i potser fins i tot mesos. Amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida, per sempre, uns personatges que estimarem com no ens pensàvem que podríem estimar sense saber qui son, com son. Uns personatges amb els quals conviurem dia i nit, quan llegim el llibre i també quan no el llegim, ja que estaran amb nosaltres fins que no acabem de llegir-lo, fins que els estralls de la memòria ens faci oblidar-los, sense voler-ho, substituïts per uns de nous, sempre més atractius i més interessants, i els desterrem amb afecte a la nit del temps dels llibres, a aquell cementiri dels llibres oblidats que tots nosaltres, lectors constants, tenim al nostre interior.
Fa olor a nou. Passem els dits suaument pel seu llom, notem el delicat contorn de les lletres que conformen el títol i el nom de l’autor, contraposades a l’aspre tacte de la seva tapa. L’obrim amb compte, amb reverència, amb delicadesa, escoltem el suau xiuxiueig de les fulles quan s’obren per primer cop, desprès d’haver sortit de la impremta, com ens declaren el seu amor incondicional per haver-les escollit amb elles i no a d’altres.
Busquem un lloc tranquil, silenciós i assossegat per a començar a llegir el llibre, excitats i delitosos per endinsar-nos en una història que ens acompanyarà durant dies i setmanes, i potser fins i tot mesos. Amb uns personatges que ja formen part de la nostra vida, per sempre, uns personatges que estimarem com no ens pensàvem que podríem estimar sense saber qui son, com son. Uns personatges amb els quals conviurem dia i nit, quan llegim el llibre i també quan no el llegim, ja que estaran amb nosaltres fins que no acabem de llegir-lo, fins que els estralls de la memòria ens faci oblidar-los, sense voler-ho, substituïts per uns de nous, sempre més atractius i més interessants, i els desterrem amb afecte a la nit del temps dels llibres, a aquell cementiri dels llibres oblidats que tots nosaltres, lectors constants, tenim al nostre interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada